Història de Barcelona

La ciutat de Barcelona es va fundar a finals del s. I a.C. com a colònia romana, Barcino; tot i que els seus orígens es remunten al final de l’Edat de Bronze.

Al llarg dels seus 4000 anys d’història ha estat dominada per laietans, cartaginesos, romans, visigots, cristians i musulmans, els quals ens han llegat un ric patrimoni històric i cultural.

L’antiga Barcino és el precedent més immediat de l’actual ciutat de Barcelona. El nucli urbà, estava envoltat per muralles amb quatre portes d’entrada i ocupava una superfície de 10 hectàrees. Avui dia, a més a més dels fragments de la muralla, poden veure’s moltes restes d’aquesta antiga colònia romana, com el Temple Romà (final del segle I a.C.), al carrer Paradís, la Via Sepulcral romana (segles I-III a.C.), a la plaça Vila de Madrid. Les torres de defensa (segle IV d.C.), al carrer del Correu Vell i a la plaça Ramon Berenguer. Els acueductes romans (segle I a.C:), a la plaça Nova. El barri artesanal, el Museu d’Història de la ciutat (segles II-IV) a la plaça del Rei i el conjunt episcopal (segles IV-VIII).

Després de l’expansió medieval, la ciutat gòtica es va desenvolupar al voltant de la Plaça de Sant Jaume. En tot el barri poden apreciar-se restes de la muralla i entre els monuments més destacats es troben el Palau de la Generalitat, el Palau de l’Ajuntament, la Plaça del Rei, el Palau Reial Major, la Esglèsia de Santa Àgata i el Palau de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Desprès de la derrota militar a la Guerra de Sucesió, Barcelona va tenir un creixement econòmic gràcies a les fàbriques de cotó i a la llibertat de comerç amb Amèrica.

Durant aquest època, es va dur a terme la urbanització del Raval i de la Rambla.

Durant aquesta època es van viure moments de gran agitació degut als moviments socials i polítics que estaven tenint lloc en tot l’Estat.

Van començar les reformes urbanístiques, es van enderrocar les muralles i la Ciutadella militar. El 1848 va arribar el ferrocarril.

Gràcies a l’Exposició Universal, Barcelona no només va millorar notablement les seves infraestructures, sino que va assolir una gran projecció internacional.

A finals del s. XIX van començar a construir-se nombrosos centres de oci i de activitat física, cosa que va convertir Barcelona en la capital de l’esport espanyol.

Els anys de la postguerra i del règim franquista van ser una època molt difícils per a Barcelona, que es debatia entre els racionaments i l’estraperlo.

Amb l’arribada de la democràcia, va començar el renaixement cultural i urbanístic i, més tard, la celebració dels Jocs Olímpics de 1992 va ser l’impuls definitiu per a el desenvolupament de la ciutat.

El Fòrum Universal de les Cultures de l’any 2004 va impulsar nous canvis a la ciutat i es va construir el barri de Diagonal Mar. D’aleshores ençà, Barcelona ha esdevingut una ciutat cosmopolita i de gran projecció internacional.